ACAT

Resposta a l'article d'opinió "Tongada de curtmetratges" del senyor Thomas Spieker, publicat a El Diari de Girona el 6-10-2009

Hi ha molt de gos amb cara de conill. Aquesta és una dita que malauradament es compleix massa per les boniques terres gironines. Ho dic perquè quan algú es pren el gust de criticar tan destructivament alguna cosa des de les cavernes, denota algun tipus de problema personal. De totes maneres penso que tota crítica ha de ser rebuda sempre de manera positiva, i ho dic en representació dels meus companys de l’ACAT, a qui admiro i respecto moltíssim, una associació amateur que munta el Festicurts Figueres (enguany amb l’estimable col•laboració de Cineclub Diòptria), un festival de curts gratuït i sense cap ànim de lucre, i en base al poc temps lliure que tenim tots els seus components. A mi l’únic que em molesta de veritat es que no sàpiguen escriure el meu nom; per la resta m’és ben igual, els tinc tan pelats com els conguitos. La veritat és que la crítica de senyor Thomas Spieker s’agraeix i la processem, i més quan ve d’una persona -en teoria- d’un cert nivell intel•lectual, que en el seu moment es va encarregar de promoure l’art i la cultura per les discoteques de la Costa Brava. Tanmateix, l’articulista denota una ignorància alarmant sobre els petits i modestos festivals de curtmetratges que hi ha a la província, que l’únic que volen es oferir un producte cultural inèdit i digne a les seves ciutats o pobles, lluny de l’amiguisme que s’estila en d’altres teòricament més seriosos. Partint de la base que tot és millorable (nosaltres hem estat els primers en fer autocrítica), l’afluència de públic va ser tal com vaig dir a la cloenda “mínima en unes sessions i desbordant en d’altres” (com en molts altres esdeveniments), i per això no entenc la manipulació que vostè fa de les meves paraules; els espais que tenim a Figueres són els que són i els agraïm profundament (malgrat les evidents mancances que tot alt-empordanès coneix); el curt “Les sabatilles de Laura” va ser seleccionat dies abans del FESTICURTS al Festival de Cinema de Valladolid (un festival professional), i el seu autor ens va demanar sisplau retirar-lo de la selecció (a Valladolid els curtmetratges a concurs han de ser inèdits), i com que des de l’organització vam entendre que era una gran notícia per l’autor, ho vam fer sense dubtar-ho, cosa que podríem no haver fet (i ho dic sobretot per les germàniques maneres que té de recordar-nos la no projecció del curt); les seleccions es fan seguint els criteris del festival en pro de la idea i per sobre dels recursos; i les deliberacions del jurat podran o no ser compartides, però aprofitar-les per carregar-se l’obra d’un jove creador que ha denotat creativitat i talent, i molta idea per sobre de produccions més professionals, es que no entén la filosofia del festival o que no sap llegir. El que sí és poc intel•ligent és faltar al respecte a un festival d’aquestes característiques des d’un mitjà que mai o gairebé mai s’ha interessat per nosaltres. Ens sentim -però- afalagats per tanta crítica, i ja que hi som aprofito per dir-li que si el proper any té el gust de tornar-nos a visitar, senyor Spieker, jo personalment li asseguro que no se sentirà sol en cap moment.

Resposta a l'article d'opinió "Tongada de curtmetratges" del senyor Thomas Spieker, publicat a El Diari de Girona el 6-10-2009

Aquest escrit té només la intenció d’aclarir una sèrie de conceptes que apareixien en l’article del senyor Thomas Spieker  el passat dia deu sobre el Festicurts que va tenir lloc a Figueres la setmana passada.
En primer lloc, l’organització del Festicurts és totalment no professional, en el sentit que ningú cobra un sou per les hores que hi dedica. És per això que no podem ni volem comparar-nos amb festivals com Valladolid i que quan un dels cineastes que presenta la seva obra a Figueres té l’oportunitat de fer aquest salt a un festival de primer ordre on li demanen no haver estat exhibit a cap altre festival ens en alegrem per ell. La diferència entre els festivals sol ser per una banda de pressupost i per altre de criteri. El Festicurts sap a la lliga que juga i sap amb qui no pot competir.
En segon lloc, nosaltres som els primers crítics respecte el poc públic que va assistir a una sèrie de sessions del Festicurts però per tal de resoldre un problema el primer que s’ha de fer és observar la situació amb objectivitat per no arribar a falses conclusions. No es pot citar una frase d’altri retallant-la on es vol per fer-s’ho anar bé. La frase va ser: “En la nit bizarre, una sessió de risc que es feia aquest any per primera vegada les previsions de públic es van desbordar”. Aquesta frase sí que descriu fidelment la realitat ja que la sala de la Cate el dissabte a la nit estava plena i hi havia gent dreta per la projecció. Un altre detall respecte el públic és que es dona a entendre que en les sessions on hi havia un director convidat si que hi havia públic i això no es del tot cert perquè el dijous amb en Ventura Pons vam tenir una assistència més aviat pobre quan nosaltres esperàvem el que deia el senyor Spieker, omplir la sala. El nostre anàlisis te més a veure amb el dia de la setmana que es programen les coses i no tant amb el contingut. Els números  son freds i s’han d’analitzar però les sessions de dissabte i diumenge van tenir molt públic i les de dijous i divendres no. Esperem que ens segueixin arribant crítiques constructives per poder anar millorant.