ACAT

Resposta a l'article d'opinió "Tongada de curts" del senyor Thomas Spieker, publicat a El diari de Girona el dia 6-10-2009

Hi ha molt de gos amb cara de conill. Aquesta és una dita que malauradament es compleix massa per les boniques terres gironines. Ho dic perquè quan algú es pren el gust de criticar tan destructivament alguna cosa des de les cavernes, denota algun tipus de problema personal. De totes maneres penso que tota crítica ha de ser rebuda sempre de manera positiva, i ho dic en representació dels meus companys de l’ACAT, a qui admiro i respecto moltíssim, una associació amateur que munta el Festicurts Figueres (enguany amb l’estimable col•laboració de Cineclub Diòptria), un festival de curts gratuït i sense cap ànim de lucre, i en base al poc temps lliure que tenim tots els seus components. A mi l’únic que em molesta de veritat es que no sàpiguen escriure el meu nom; per la resta m’és ben igual, els tinc tan pelats com els conguitos! La veritat és que la crítica de senyor Thomas Spieker s’agraeix i la processem, i més quan ve d’una persona -en teoria- d’un cert nivell intel•lectual, que en el seu moment es va encarregar de promoure l’art i la cultura per les discoteques de la Costa Brava. Tanmateix, l’articulista denota una ignorància alarmant sobre els petits i modestos festivals de curtmetratges que hi ha a la província, que l’únic que volen es oferir un producte cultural inèdit i digne a les seves ciutats o pobles, lluny de l’amiguisme que s’estila en d’altres teòricament més seriosos. Partint de la base que tot és millorable (nosaltres hem estat els primers en fer autocrítica), l’afluència de públic va ser tal com vaig dir a la cloenda “mínima en unes sessions i desbordant en d’altres” (com en molts altres esdeveniments), i per això no entenc la manipulació que vostè ha fet de les meves paraules; els espais que tenim a Figueres són els que són i els agraïm profundament (malgrat les evidents mancances que tot alt-empordanès coneix); el curt “Les sabatilles de Laura” ha estat recentment seleccionat a Valladolid i el seu autor ens va demanar sisplau retirar-lo de la llista, doncs a Valladolid (un festival professional) els curtmetratges a concurs han de ser inèdits (i com que des de l’organització vam entendre que era una gran notícia per l’autor, ho vam fer, cosa que podríem no haver fet, i ho dic sobretot per les germàniques maneres que té de dir-nos que no estava seleccionat); les seleccions es fan seguint els criteris del festival en pro de la idea i per sobre dels recursos; i les deliberacions del jurat podran o no ser compartides, però aprofitar-les per carregar-se l’obra d’un jove creador que ha denotat creativitat i talent, i molta idea per sobre de produccions més professionals, es que no entén la filosofia del festival o que no sap llegir. El que sí és poc intel•ligent és faltar al respecte a un festival d’aquestes característiques des d’un mitjà que mai o gairebé mai s’ha interessat per nosaltres. Ens sentim afalagats per tanta crítica, i ja que hi som aprofito per dir-li que si el proper any té el gust de tornar-nos a visitar, senyor Spieker, jo personalment li asseguro que no se sentirà sol en cap moment.